dissabte, 21 de desembre del 2013

Xec-xe-que-rrec

Amb les primeres tonades, em ve clara al pensament la imatge de ma güela el dia de Nadal, a la porta del menjador, exhibint a mode de trofeu, l'esquelet complet de la gallina (vella, clar!), que li havia tret per farcir-la amb verdura i ous. I que formava part del menú nadalenc que ens preparava per a aquest dia. (Encara no m'ha quedat massa clar com s'ho feia...).

Quan erem menuts, el dia de Nadal i la Nit de Reis, els passàvem a Oliva a ca ma güela Maria i mon güelo Micalet. Era una casa de poble, prop de l'Ajuntament, amb llar, corral i pallisseta. En la que per haver de pujar al terrat havies de sortejar uns escalons d'almenys dos pams d'alt. 

Ma güela Maria era una d'aquestes dones que no parava queta un segon. Sempre estava enfeinada. Havies de cridar-la cent voltes abans d'aconseguir que s'asseguera a taula. Era cuinera per professió ( CEIP Lluís Vives ) i per devoció. Quan anàvem, ens malcriava fent-nos a cada net, el que més ens agradava a cadascun per menjar. I a Nadal, a sa casa es barrejaven gustosament olors de putxero, pastissos d'aiguardent i tortà d'ametlla.
"Li durem figues, nous i olivetes.
Li durem panses en un cabasset".


Gràcies Dani, per fer-nos tan feliços!
:)